Bacus, identificat amb el déu grec Dionís, va patir des del seu naixement una sèrie d’episodis violents. Segons el mite, va ser atacat pels Titans, que el van esquarterar per ordre d’Hera, esposa de Zeus. La seva àvia, Rea, va reunir els trossos del seu cos i el va tornar a la vida. Aquest episodi guarda una gran semblança amb el mite del déu egipci Osiris, també esquarterat i posteriorment ressuscitat, fet que reflecteix la circulació de motius religiosos i simbòlics entre les cultures mediterrànies de l’antiguitat.
La iconografia de Bacus a Tàrraco s’emmarca dins el context del culte dionisíac, molt present en la decoració de fòrums i espais públics de les ciutats romanes de la Hispania Citerior. Les corones vegetals, el raïm i els pàmpols simbolitzen la fertilitat, la collita i els plaers de la vida, elements centrals del culte al déu del vi.
A Satorras Ceràmica reproduïm aquesta peça seguint tècniques tradicionals de modelat i cocció ceràmica, respectant els detalls originals del relleu i el seu acabat superficial, per oferir una reproducció fidel pensada tant per a col·leccionistes com per a espais decoratius i patrimonials.
Descobreix també altres peces de la mateixa col·lecció, com la Rosassa Major de la Catedral de Tarragona.
